Subscripció
L’infern som nosaltres
La zona
Traducció de Miquel Cabal
LaBreu Edicions, Barcelona, 2009
Des del mateix advertiment inicial, que capgira unes paraules conegudes per habituals, Dovlàtov situa les bases de l’obra que el lector té entre mans: “Tots els noms, els esdeveniments i les dates són autèntics. Només m’he inventat els detalls que no són rellevants. És per això que qualsevol semblança entre personatges d’aquest llibre i persones reals és malintencionada. I que tota invenció artística és imprevista i casual”. Mig ironia, mig realitat estricta, doncs, el fet és que així s’inicia La zona: un joc literari entre ficció, autobiografia, memòria, dietari, novel·la o conte; i una de les obres més impactants que recordem en molt de temps.
Plantejada des de l’autoficció –si més no,
LlegirDostoievski i la màquina de fer salsitxes
Envidia
Traducció de Marta Rebón
Acantilado, Barcelona, 2009
Publicada inicialment el 1927, Envidia pot ser considerada una petita joia de la literatura russa del segle XX. Una novel·la brillant i molt recomanable, a més de difícil de classificar, que navega entre la faula política i la paròdia social, amb una bona dosi de cinisme, d’humor negre i, en general, d’ingredients corrosius; però també amb un cert vernís de fantasia en què intervenen fins i tot elements onírics. Amb una prosa que oscil·la entre l’experimentació formal i el lirisme; entre la violència verbal del narrador i els agosarats símils –per associacions d’idees– més propis del surrealisme. I amb un personatge principal que és una autèntica troballa: Nikolái Kavalérov, que per ell mateix ja en justifica la lectura. Un personatge que
Llegir