Subscripció
Cròniques de la sordidesa
El cobrador
Traducció de Josep Domènech Ponsatí
LaBreu Edicions, Barcelona, 2010
L’aura que envolta la figura de Rubem Fonseca es confon sovint amb els personatges i els temes de la seua narrativa. Misantropia, la voluntat de mantenir-se al marge de la premsa, el fet d’haver sigut policia abans de dedicar-se a la literatura —no va publicar fins als trenta-vuit anys—, i la reacció que va produir l’aparició dels seus escrits en una societat poc propensa a les veritats incòmodes —fins al punt de la confiscació de l’edició per part del govern— no han fet sinó contribuir a augmentar-ne la llegenda. Més enllà d’això, però, Fonseca és un dels imprescindibles de la narrativa de les últimes dècades, i un dels grans renovadors de la literatura
LlegirL’estratègia del bumerang
Por cuenta propia. Leer y escribir
Anagrama, Barcelona, 2010
“Escribir supone una excavación en un túnel oscuro: estoy convencido de que todos mis libros han nacido de esa inmersión en lo que podría llamar mi subconsciente, un subconsciente que no es exactamente de raíz freudiana, sino que tendría que ver con los materiales que han empastado el carácter —lecturas, experiencias, ideología, posición social, heridas, aspiraciones, derrumbes—, todo eso que, sin tener demasiada conciencia de ello, guardo dentro, y construye la fragilidad de lo que soy”. Ho escriu Chirbes en la introducció de la seua darrera obra, Por cuenta propia; una introducció, titulada “La estrategia del boomerang”, que és molt més que una excusa o una justificació dels textos que aplega el volum —tot
Llegir