Ex-Libris

cc

11-02-05
Publicat en Posdata

etiquetes

, , ,

pdf print mail
delicious facebook twitter

Vint tones de formatge de bola edam

Willem Elsschot
Queso
Traducció de Julio Grande
Editorial Losada, Madrid, 2004

Un important publicista belga que es dedica a la literatura a estones lliures i d’amagat, una activitat secreta fins i tot per a la pròpia família, com a mínim fins que les seues obres comencen a tenir èxit. Aquest no és, encara que puga semblar-ho, l’argument de la novel·la que presentem sinó la més pura realitat: la de l’autor flamenc Willem Elsschot, alter ego literari d’Alfons de Ridder (Anvers, 1882). Autor, entre altres, d’aquesta novel·la escrita –segons els paratextos editorials– en dues setmanes: Queso (1933), un retrat crític i ridiculitzador de les relacions, entrellats i subterfugis d’una burgesia carregada de tics hipòcrites i que aspira, més que no a controlar una societat que se li escapa de les mans, a l’autoperpetuació. En concret, és la narració d’una de tantes versions del famós conte de la lletera, de l’intent d’ascensió d’un gris empleat d’oficina, Frans Laarmans, gràcies al negoci dels formatges.

“Por fin vuelvo a escribirte, porque están a punto de suceder grandes acontecimientos…”, són les paraules amb què arranca la novel·la, una mena de carta adreçada a un tu desconegut, però amb aire de confessió íntima. Un text amb regust clàssic, d’estil clar i senzill i recorregut de manera gairebé imperceptible per una fina ironia que esdevé –en ocasions– mordacitat adreçada especialment als acomodats grans homes de negocis. Alguns dels millors moments ocorren –de fet– en la tertúlia que mantenen alguns d’aquests negociants i representants de la burgesia, i on és convidat Laarmans, autèntic peix fora de l’aigua però suficientment emmirallat com per voler accedir-hi. I, justament, els moviments que fa l’antic empleat són per tal de semblar un autèntic home de negocis quan, en realitat, mai no farà el pas imprescindible: mai no farà cap negoci, i la major part del formatge que havia de suposar-ne la consagració social agafarà el viatge de tornada cap a Holanda.

Gairebé una faula, doncs, de plena vigència pel que té de radiografia d’algunes de les misèries més arrelades de l’ésser humà, i centrada en un personatge mediocre que recorda els antiherois del cinema mut: carregat de mala sort –carregat, sobretot, de formatge, de vint tones de formatge de bola edam– i que desperta en el lector el somriure i la compassió a parts iguals.

© Pere Calonge
11.02.05 | Publicat en Posdata
Més informació: Ex-Libris (http://perecalonge.com/exlibris)