Ex-Libris

cc

30-12-05
Publicat en Posdata

etiquetes

, , ,

pdf print mail
delicious facebook twitter

Hereus efímers de l’escarabat kafkià

Sławomir Mrożek
La mosca
Traducció de Joanna Albin
Acantilado, Barcelona, 2005

Dues són les vessants de la dedicació del polonés Sławomir Mrożek a les lletres: el teatre i la narrativa breu. I és aquesta segona la que recull La mosca: una col·lecció de relats que semblen viure plenament de la nostra època, tant pel que fa a la forma com al contingut. Efectivament, perquè es tracta d’una narracions brevíssimes, minimalistes, construïdes amb el mínim de recursos. Narracions, doncs, que participen d’aquell estil del flaix tan intens com efímer que caracteritza els productes de consum actuals. Però a més, pel que fa al segon, els contes de Mrożek volen ser una mirada àcida, escèptica i desencantada, tan aviat compassiva com cruel, de l’ésser humà contemporani.

Les dues vessants, tanmateix, no estan del tot deslligades; no poden estar-ho. Així, la influència teatral es nota en uns relats que tenen molt de l’absurd que van posar sobre els escenaris del segle XX autos com Ionesco o Beckett. Un absurd destinat a la deconstrucció de l’individu, a fer-ne una dissecció ben precisa del comportament. Per tal d’assolir aquest objectiu, Mrożek es val d’una sorprenent capacitat de reduir les històries a la mínima expressió, de manera que allò que en principi sembla una simple anècdota és en realitat, gràcies a aquest procés de condensació, un prototipus, una situació atribuïble a l’ésser humà en tant que gènere. Al mateix temps, aquesta condensació pren tot el seu sentit en anar acompanyada d’una ironia subtil però mordaç, còmica però corrosiva. Cosa que, tanmateix, no sempre funciona, i algunes de les narracions es tornen més intranscendents, més supèrflues.

La mosca de Mrożek, parent directe de l’escarabat kafkià, en pren inevitablement el to en textos que parteixen de l’escriptor txec per mirar-se l’home de manera desolada i descreguda, a partir d’un supòsit més que raonable: esdevenir una bestiola fastigosa no és cap mèrit. La realitat del comunisme a Polònia o en altres països de l’òrbita soviètica –la dictadura, el control ideològic, la propaganda…– n’és un dels temes recurrents, tractat de manera àcida i ridiculitzadora, cruel fins i tot; mentre que, en altres casos, són els canvis provocats per la caiguda del comunisme, especialment els efectes sobre uns personatges que s’hi mostren totalment perplexos i desubicats. Tractats concentrats de metafísica; definicions indirectes del capitalisme, tan simples com contundents; o capgiraments de l’ordre lògic de les coses, són altres dels efectes de l’insecte de Mrożek.

© Pere Calonge
30.12.05 | Publicat en Posdata
Més informació: Ex-Libris (http://perecalonge.com/exlibris)