Vés al contingut

Els antecedents de la ira

  • Posdata

Portada

John Steinbeck
Los vagabundos de la cosecha
Fotos de Dorothea Lange
Traducció de Marta Alcaraz
Libros del Asteroide, Barcelona, 2007

A principis dels anys trenta, enmig de la Gran Depressió, milers i milers de camperols de la zona oest dels EUA ho van perdre tot: el crack del 29, primer, i la sequera i les tempestes de pols, després –sense oblidar la impagable col·laboració dels bancs–, arruïnaren els conreus d’una zona que va començar a ser coneguda com la Dust Bowl.

Quan l’emigració massiva d’aquests grangers va omplir els camps de Califòrnia, el director del The San Francisco News va encarregar a John Steinbeck que escrigués una sèrie de reportatges sobre aquelles famílies i la situació en què vivien: set textos, publicats el 1936, on es narren les terribles condicions de vida dels milers d’emigrats que vagaven per carreteres i camins, oferint-se per a treballar. Recorrent aquests camins, l’autor va conéixer, de primera mà, les cabanes on malvivien amuntegades famílies senceres, les condicions d’extrema insalubritat, les malalties que anaven matant-los lentament, les jornades maratonianes de treball i els sous de misèria que hi cobraven, etc. I el resultat és un brillant document periodístic i literari amb voluntat de denúncia –i d’intervenció– social, compromés i descarnat, que va servir de base d’una de les novel·les més importants de l’autor: Els ceps de la ira.

Una prosa directa i despullada, sense artificis, amb precisió i exactitud, i amb la contenció exigida al periodista, per a un retrat implacable d’un país que ha girat l’esquena a una part dels seus conciutadans, explotats, rebutjats i odiats. Que recorre, així mateix, tots i cadascun dels esglaons que porten l’ésser humà a la pèrdua de la dignitat, a l’abandonament i a la degradació personal: homes convertits en meres bèsties de càrrega. Denuncia Steinbeck, també, les pràctiques mafioses, els interessos econòmics que portaven poderosos grups empresarials –i entre aquests, també els propietaris de periòdics– a fomentar l’acumulació de molts més treballadors dels que realment necessitaven, per abaratir encara més la mà d’obra. Un paisatge que resulta ben familiar al lector occidental actual.

El volum també recull algunes de les fotografies que Dorothea Lange va fer en aquella mateixa època per encàrrec del Govern. Com a complement perfecte dels retrats periodístics i literaris de Steinbeck, les imatges de Lange reprodueixen rostres desorientats, famílies senceres, campaments improvisats, camionetes atrotinades. Entre aquestes, la coneguda imatge de la Mare emigrant, que ha esdevingut el símbol d’una època.