Ex-Libris

cc

11-06-04
Publicat en Posdata

etiquetes

, , ,

pdf print mail
delicious facebook twitter

Elogi de la literatura freda

Gao Xingjian
La raó de ser de la literatura
Traducció de Manel Ollé
Editorial Empúries, Barcelona, 2004

Ha estat poeta, novel·lista, dramaturg, director de teatre i fins i tot pintor, però es va donar a conéixer l’any 2000 en rebre el Premi Nobel. Si més no entre nosaltres, perquè en aquell moment Gao Xingjian ja portava anys exiliat a França, després d’haver estat prohibit i perseguit a la Xina, acusat pel règim de “no reflectir la realitat socialista”. I aquesta situació personal és determinant a l’hora d’entendre l’elogi d’allò que ell anomena literatura freda que fa en aquest volum, que recull la transcripció de dues conferències que l’autor de La muntanya de l’ànima va fer a Estocolm: “El sentit de la literatura” i “El testimoniatge de la literatura: la recerca de la realitat”.

Xingjian centra el seu discurs en la necessitat de retornar la literatura a l’individu, a l’home. La literatura freda –l’única possible i amb garanties d’autenticitat– és aquella que no pretén parlar en nom de res: ni del poble, ni de la justícia, ni de la llengua i la cultura; només parla en el nom individual de l’home sol. Així doncs, la literatura no és utilitària, i cita Kafka o Pessoa com a mostra d’escriptura que no pretén ser útil a res ni a ningú, ni tan sols esperava veure la llum; mentre que, a l’altre costat, Xingjian se centra especialment –per raons òbvies– en el blasme de la “literatura revolucionària” adscrita a la causa patriòtica del règim. Sense oblidar, però, com en la major part de les nostres societats, de les pressions del poder polític s’ha passat a la dictadura de la societat de consum.

Malgrat que el context social i polític és molt diferent, algunes reflexions poden aplicar-se fil per randa a casa nostra: “Com a creador de l’art del llenguatge, a l’escriptor no li cal penjar-se cap etiqueta nacional prefabricada que l’identifiqui”, una afirmació que fa després de recordar que “Cultura i llengua estan íntimament lligades, conformen una manera característica i estable de percebre, de pensar i d’expressar”. Podríem dir, però, que quan no es té massa assumida aquesta darrera reflexió, s’exagera l’etiqueta a què fa al·lusió la primera; i, el que és pitjor, es fa a costa de la literatura. Per això, encara són molts els que pretenen fer-nos empassar determinats còdols amb l’excusa del servei a una causa més o menys abstracta, mentre que, adverteix Xingjian, “Si una nació no pot acollir aquesta mena de literatura no utilitària, no tan sols provocarà l’infortuni de l’escriptor, serà una tragèdia per a la nació mateixa”. Doncs això.

© Pere Calonge
11.06.04 | Publicat en Posdata
Més informació: Ex-Libris (http://perecalonge.com/exlibris)