Ex-Libris

cc

6-05-05
Publicat en Posdata

etiquetes

, , ,

pdf print mail
delicious facebook twitter

Poemes des de l’arrel i amb la boca oberta

José Saramago
Els poemes possibles
Traducció de Josep Domènech
Edicions 62 / Empúries, Barcelona, 2005

La seua producció literària s’inicia el 1947 amb la novel·la Terra do pecado, per continuar, després d’un llarg parèntesi, amb aquest Os poemas possíveis (1966) i Provávelmente alegría (1970). Però, fins a mitjans dels vuitanta no comença una consagració davant de lectors i de crítica que culmina amb el Nobel de 1998. Així doncs, amb una obra concentrada bàsicament en els darrers vint anys i on la prosa és absolutament majoritària, no és estrany que les primeres publicacions de Saramago hagen quedat relativament oblidades; i, en aquest sentit, s’agraeix la recuperació d’aquest poemari en edició bilingüe, on podem comprovar fins a quin punt algunes de les obsessions que el portugués ha desenvolupat des de la prosa estaven ja presents en aquests poemes inicials. Una reedició que, diu l’autor, “no tan sols reveu sinó que també esmena. […] el novel·lista d’avui ha decidit gratar amb ungla seca i irònica el poeta d’ahir”.

El poemari s’estructura en cinc parts de temàtica variada. En les que l’obrin i el tanquen, “Fins a l’arrel” i “En aquesta cantonada del temps”, respectivament, trobarem el desencant, la tossuderia a reincidir en la lluita, el patiment humà, la limitació; però també la recerca de la bellesa mitjançant l’art (Hi ha d’haver un color per descobrir, / un ajust de paraules amagat), el sentit poètic com a metàfora i motiu de la vida, en tant que l’acció –ací convertida en creativitat artística– és la justificació última de les nostres vides, segons aquell tòpic que fa de la paraula l’únic element que ens permet de transcendir la nostra condició.

“Poema amb la boca tancada”, de la seua banda, conté textos escrits des d’uns pressupòsits que expliquen bona part de l’obra de Saramago: intervenció i compromís. Versos de vegades lapidaris, que poetitzen les ànsies de dir: qui calla tot el que he callat / no podrà morir sense dir-ho tot; d’altres vegades, denúncia feta vers i llançada com una pedra de ràbia mal continguda: el botó de la dreta dóna el pa, / amb el botó de l’esquerra, fàcilment, / disparo el projectil, sense mirar, / i encerto l’enemic. Finalment, “Mitologia” aplega ritus, déus i mites de la tradició occidental; mentre que en “L’amor dels altres” es recullen diverses sèries centrades en amants cèlebres com Don Joan o Romeu i Julieta, culminades en un bell “West Side Story”: Els jardins de Verona redivius / al ciment gris d’aquesta era: / un missatge passat a una altra mà, / una nova experiència, una altra espera.

© Pere Calonge
06.05.05 | Publicat en Posdata
Més informació: Ex-Libris (http://perecalonge.com/exlibris)