Ex-Libris

Un lloc en el món

Portada

Joaquim Amat-Piniella
La clau de volta
Club Editor, Barcelona, 2013

Sembla que l’autor manresà devia tenir enllestida La clau de volta el 1961, però la novel·la no s’havia publicat mai fins ara. És l’altre inèdit, doncs, amb Retaule en gris, que s’ha recuperat recentment en part gràcies a l’Any Amat-Piniella. Hi comparteix la grisor de l’ambient i la d’uns personatges mancats de perspectives, amb un sentiment de tedi vital que s’encomana al lector. I també la figura del perdedor, encarnada en aquesta ocasió per un personatge que fuig, que es nega a assumir responsabilitats i a prendre les regnes de la seua vida. En aquest cas, però, tot és potser més subtil, menys evident, més indirecte; començant per una descontextualització absoluta del relat —tant des del punt de vista temporal com de l’espacial— fins pràcticament el final de la novel·la.

Inicialment, l’argument s’organitza alternant dues línies narratives que es corresponen amb dues famílies. La primera és la família Bonastre, en què destaca Clara, que assisteix el pare en els últims moments de vida; el seu marit Octavi, metge de professió; i Julià, el germà cràpula que viu de bar en bar i de dona en dona, allunyat de la família per un enfrontament amb el pare, i que hi torna quan aquest mor per provar de fer-se càrrec del negoci familiar. La segona —que l’autor retrata de manera molt animalitzada— és la família de Teresa; el seu pare, acomiadat de la feina de porter en una sala de ball; el marit dropo, i els fills d’ambdós. Quan aquestes dues línies narratives es troben de manera violenta, Teresa, conseqüent amb aquell retrat brutal que en fa l’autor i poc afligida per un esdeveniment que l’hauria de colpir, es mourà només per intentar aconseguir diners dels Bonastre. Aquest xoc entre les dues històries suposa també el punt d’inflexió decisiu de la novel·la, que passa de quadre de costums amb protagonista coral a centrar-se en un personatge concret.

Es tracta de Julià, “un rebel sense cap contrapès positiu”, que no suporta la mediocritat, que prefereix la desesperació. Un rebel sense causa, sense raó de ser, sense “una clau de volta que faci robusta la construcció que és cadascú”. Incapaç de relacionar-se amb les dones més enllà d’una intenció utilitària, que les redueix a la condició d’objecte, és també l’evidència de la dificultat de marcar una línia divisòria nítida entre el bé i el mal. I del pes de la culpa sobre l’ésser humà: tota una vida dedicada a fugir —per mitjà de l’alcohol, de les dones, de la moto— i ara, la necessitat d’una fugida real per començar de zero ben lluny de tot, per poder creure en un futur en què tot serà diferent, net d’unes taques que pesen com una condemna. Octavi n’és el pol oposat, amb un ofici, una posició, un matrimoni. Intenta posar-hi seny, però és el seny del burgés: acomodat, conservador, immobilista; tot allò que repugna a Julià. La veu d’Octavi serveix l’autor per encarnar el retret a l’ociós, a aquell que no assumeix responsabilitats, que no exerceix una funció dins de la societat. Culpa, responsabilitat i compromís social: ingredients fonamentals de l’existencialisme.

I, tanmateix, La clau de volta no deixa de ser un altre retaule en gris, una altra història de personatges situats en un ambient sòrdid i molt fosc; un territori brutal on cadascú mira per interessos primaris i privats, ja siga la lluita per la supervivència, l’hedonisme o la tranquil·litat d’una vida burgesa que no vol ser molestada. Una mena de quadre de costums en molts moments, especialment en la primera part de la història, que deriva en la segona cap a una mirada més profunda a la psicologia d’un personatge que busca el seu lloc en el món, i que esdevé absolutament central. Malgrat la correcció de la proposta, però, i la indubtable intenció literària d’una prosa que voreja el lirisme en molts moments, potser a La clau de volta li falta la intensitat d’altres obres d’Amat-Piniella. Alguna cosa que somoga la linealitat d’una narració ben ordida però que només es deixa llegir des d’una certa fredor i distància. Alguna clau de volta.

© Pere Calonge
05.06.14 | Publicat en Caràcters
Més informació: Ex-Libris (http://perecalonge.com/exlibris)